En astronomia, un predescobriment (en anglès, precovery)[1] és un terme que descriu el procés pel qual s'identifica un objecte conegut en imatges d'arxiu o plaques fotogràfiques per calcular una òrbita en forma més precisa.[2] El nom prové de fer noves observacions d'objectes observats prèviament després d'un període sense observacions. Això ocorre amb freqüència amb els planetes menors, però a vegades també es troben cometes, planetes nans o un satèl·lit natural en imatges d'arxiu; fins i tot es van obtenir observacions precovery d'exoplanetes.[3]
Per calcular l'òrbita d'un objecte astronòmic s'ha de mesurar la seva posició en múltiples ocasions. Com més separades en el temps siguin les mesures, major precisió tindrà l'òrbita calculada. No obstant això, per a un objecte recentment descobert, solament es pot disposar dels valors de la posició d'uns pocs dies o setmanes, la qual cosa és suficient per a un càlcul preliminar (imprecís) de l'òrbita.
Quan un objecte és d'interès particular (com asteroides que podrien impactar la Terra), els investigadors comencen una cerca d'imatges precovery. Usant el càlcul de l'òrbita preliminar per predir on l'objecte pot aparèixer en antigues imatges d'arxiu (de vegades de dècades enrere), es busquen les imatges per veure si en realitat ja havia estat fotografiades. Si és així, es pot realitzar un càlcul orbital molt més precís.
Fins que van estar disponibles els ordinadors ràpids, era poc pràctic analitzar i mesurar les imatges per descobrir possibles planetes menors perquè això implicava una considerable quantitat de mà d'obra. En general, aquest tipus d'imatges es van fer anys o dècades abans per a altres finalitats (estudis de galàxies, etc.), i no valia la pena invertir temps a buscar imatges precovery d'asteroides ordinaris. Avui dia, els ordinadors poden analitzar fàcilment les imatges digitals astronòmiques i comparar-les amb els catàlegs d'estels que contenen mil milions o més posicions d'estels per veure si alguna d'elles és en realitat una imatge precovery de l'objecte recentment descobert. Aquesta tècnica s'ha utilitzat des de la dècada de 1990 per determinar les òrbites d'un enorme nombre de planetes menors.